Exposició solidària

L’obra de Joan Mas suposa una singular aposta artística que sorprèn i fascina al públic que per primera vegada la descobreix.

La fusió de tècniques diverses, l’omnipresent presència dels números, l’estranya i desconcertant barreja de rigor, mestratge i passió provoca, en aquells que s’hi apropen, una experiència carregada d’admiració i d’interrogants, el tipus de vivència que desperta l’expressió artística quan és honesta, valenta i sincera.

La formació tècnica i l’experiència professional de Joan Mas s’ha desenvolupat al llarg dels darrers decennis en el camp de les arts gràfiques i del disseny orientat, de forma prioritària, cap al camp de la retolació. El rètol públic, sorgit gairebé sempre amb una voluntat de promoció comercial, esdevé una de les icones dels nostres espais urbans; és gairebé impossible imaginar una vila sense la seva constel·lació de reclams que proclamen les identitats de les empreses o que promocionen diversos productes. El rètol és, per tant, un senyal d’identitat de la nostra societat de consum, un element que, de forma irreversible, la defineix en formar part de la nostra quotidianitat. Mas parteix d’aquest camp expressiu, que coneix en tota la seva complexitat, i el transfigura a través de la creació artística; quan observem la seva obra reconeixem unes tècniques, unes textures, uns volums, uns colors i unes formes, però tot plegat se’ns apareix transformat. En les seves composicions, tots aquests elements no estan al servei de l’objectiu comercial abans esmentat, sinó que s’ordenen per traspassar un seguit d’emocions artístiques; recollint l’herència del pop-art dels anys seixanta i de la iconoclàstia avantguardista, Mas descol·loca al públic en emprar uns elements -el rètol i la seva tècnica d’elaboració- que s’integren en el nostre escenari vital, però que són deconstruïts i reinventats en saber utilitzar-los per expressar emocions i vivències complexes.

I què trobem, ens els quadres? Números. Bàsicament números que, agrupats o solitaris, en ordre o al bell mig d’un caos, saltironejant o estables, ordeixen una cadena d’emocions que neixen de la seva singular capacitat d’evocació. El número és l’abstracció pura, el pal de paller del llenguatge matemàtic, que és l’expressió més pura del llenguatge científic. Però també és emoció, pensament i filosofia, vivència, record i esperança. Mas sap que el llenguatge verbal és equívoc i el matemàtic, unívoc, però també sap, i ens recorda, que ambdós tenen una infinita capacitat connotativa, emocional, i opta per escollir com nucli de la seva expressió artística el número, principi i final de totes les coses.

En l’obra de Mas es produeix una estranya metamorfosi: barrejant una depurada tècnica pròpia del camp expressiu comercial i expressant-se a través dels números, aconsegueix traspassar emocions. La suma dels dos elements constitutius –tècnica+números- ens podria fer pensar en quelcom fred, tècnic, allunyat de l’expressió artística: ell aconsegueix el que semblaria una impossibilitat i genera peces on l’emoció i la reflexió arriben a aquell qui contempla les seves composicions.

L’artista és aquell qui, a través d’un camí propi i personal, descobreix que la realitat pot ser mirada d’una altra manera, aquell que sap trobar una complexa profunditat en les coses quotidianes; Joan Mas fa tot això amb un compromís artístic noble i sincer, rigorós i metòdic, recollint la seva experiència tècnica, poant en les vivències que tots compartim i construint un discurs que commou per la seva coherència i profunditat. Mas ha començat un camí; caldrà seguir atentament tot el seu viatge artístic.

Col·laboren: Ajuntament de Roses, Wine Palace, Serralleria Mates, Fusteria Flocs, Hotel Terraza